2/9/2009
No podemos aceptar que el derecho internacional sea infringido y que no pase nada: sin rendición de cuentas, sin justicia no puede haber ni paz ni seguridad sostenibles.
En el caso de Gaza, las víctimas son civiles que nada tienen que ver con el terrorismo: son niños con graves quemaduras de fósforo blanco que no cicatrizan, son familias que han perdido hasta a 25 de sus miembros por bombardeos con aviones teledirigidos, son jóvenes que no volverán a la universidad porque fueron alcanzados por misiles rellenos de diminutos cubos metálicos que aumentan su fuerza letal...
También los cohetes lanzados por Hamás de forma indiscriminada suponen un crimen de guerra por el que deben rendir cuentas.
Pedimos a Yukio Takasu, presidente del Consejo de Seguridad de NU hasta el 28 de febrero, que adopte decisiones inmediatas para que las infracciones del derecho internacional, incluyendo los crímenes de guerra que se hayan cometido, no queden impunes. Es necesario que se haga justicia.
Rellena tus datos para que enviemos un mensaje al Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas para que todas las partes implicadas en el conflicto rindan cuentas por las infracciones del derecho internacional que hayan cometido. Firma antes del 1 de marzo.
http://www.es.amnesty.org/crisis-en-gaza/actua/rendir-cuentas-gaza-sur-israel/
12/24/2008
El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons.
Encara podem trobar, als pobles, cases en les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar al foc a terra, uns dies abans de Nadal. A partir d'aquesta forma més primitiva el tió evoluciona: El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema. Ben aviat, aquesta característica d'animal fantàstic es reforça a partir d'afegir al tronc unes potes, aprofitar la forma de la fusta per figurar la cara, posar-hi una llengua I així trobem el tió tal com el coneixem ara a ciutat: un personatge que sembla una bèstia, que cada any arriba uns dies abans de Nadal, que resideix a la cuina o, sobretot, al menjador i al qual cal donar aliments - els tradicionals eren garrofes, pa sec ara li posen més coses - i aigua, per tal de rebre els seus obsequis. A ciutat ens trobem així amb tradicions familiars, en les quals el mateix tió ha servit per tots els fills d'una casa, i encara ha passat d'una generació a l'altra.
D'una forma o altra el tió té un mateix objectiu: oferir regals als de la casa. Regals que han variat amb el temps: primer eren bàsicament dolços, neules, torrons allò que es necessitava per a celebrar la festa; avui hi ha una tendència a fer servir el tió per a fer presents de més envergadura. Amb tot, cal diferenciar la tradició del tió d'altres costums i personatges nadalencs. El tió no ha estat mai una màquina de portar regals. El tió és fa cagar, segons el costum de cada casa, la Nit de Nadal - Tradicionalment, després de la Missa del Gall - o el mateix dia de Nadal. I encara, per allò que els més petits van a visitar altres cases de la família - n'hi ha que continuen treballant el dia de Sant Esteve.
A diferència d'altres costums i personatges, procedents de cultures d'altres països, dels quals només en coneixem la forma més superficial (arbre de Nadal, Pare Noël, etc), el tió ha conservat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d'amics), que consisteix en el cant d'una o més cançons característiques per acabar finalment colpejant el tronc amb força.
CARRUTXA www.etnocat.org 1996-2003
Tools 
Per si de cas em voleu dir alguna cosa...
Loading...
Send a private message
Subscribe to RSS feed
Tell a friend
Add to My MSN
Add to your network
Sign up for alerts
